El tacte

CINC SENTITS EN UN

En principi sembla que el sentit del tacte és més aviat secundari, però quan pensem que gràcies a ell coneixem les qualitats essencials dels cossos, ajudem i eduquem la vista, corregim errors òptics, associem els colors a les formes i a les distàncies, i fins i tot podem caminar per una habitació a les fosques; quan pensem que els cecs “tenen els ull” en el tacte, reconeixem la importància d’aquest sentit que ens permet de tocar, d’endevinar, d’aprendre.

Per això, hi ha psicòlegs que diuen que el tacte és un compendi dels cinc sentits.

EL TACTE I LES TEXTURES DELS COSSOS

Per valorar millor la importància del tacte, hem de recordar que tots els cossos ofereixen a la superfície una aparença o textura particular que el nostre sentit del tacte, amb l’ajut del cervell, reconeix, associa i determina a l’acte. Si preguntem: Escorça aspra en un cos cilíndric d’un diàmetre que puguin abraçar les mans? Ens vindrà al cap el tronc d’un arbre. Si diem: superfície plana, vertical, rectangular, fia, emmarcada, completament llisa i freda? Pensarem en el vidre d’una finestra i si diem: objecte cilíndric, llis, del gruix i llargada d’un llapis, acabat en punt per un extrem i per l’altra en un part que s’endevina metàl·lica perquè és més dura, llisa i freda, aquesta part rematada per un feix de fils? Ens referirem a un pinzell fi.

Certament la informació que rebem del tacte és extraordinària.

EL TACTE, LA CALOR I ELFRED

L’òrgan del tacte, és a dir la pell, és sensible no solament a la textura i a la forma dels cossos, sinó també a la calor i al fred. Aquesta qualitat és important: significa un complement que ens ajuda a la identificació dels cossos. Si un animal està immòbil, però està calent, és senyal que és viu, adormit o malalt. Si l’animal a més d’immòbil està fred, glaçat, podem pensar que és mort. El sentit de la vista ens pot ajudar a desxifrar la incògnita, però en aquest cas i en molts altres el sentit que diagnostica és el tacte.

ELS CECS “HI VEUEN I LLEGEIXEN” AMB EL TACTE

Un cec no “hi veu” amb el tacte, però pot veure-hi i llegir gràcies a aquest sentit. Fa molts anys, un cec anomenat Loquis Braille va inventar un sistema de lectura en què les lletres són signes en relleu, de manera que les pàgines del llibre, en comptes de ser impreses amb lletres i paraules, apareixen amb una sèrie de signes en relleu. El cec passa els dits per damunts dels sortints...i llegeix, exactament igual com nosaltres els vidents passem els ulls per damunt de les lletres i llegim. Que consti que aquestes qualitats extraordinàries del tacte es donen en part, en el cas dels cecs, a la circumstància que la manca del sentit de la vista els crea un desenvolupament molt més gran de les facultats i les funcions d’altres sentits.