La vista

Si ens mirem l’ull de perfil, tallat pel mig, mirant cap a la dreta, el primer que trobem són les parpelles rematades per les pestanyes; a continuació ve la còrnia, una mena de lent convexa; després un espai o cambra anterior, ple d’un líquid anomenat humor aquós, també transparent,tot segui el tall de l’iris, una mena de cèrcol de fibres musculars, amb un forat central, la pupil·la, que es tanca més o menys segons la quantitat de llum que arriba a l’ull i a continuació el cristal·lí, una lent biconvexa tan fina i perfecta com el millor dels objectius fotogràfics, que és belluga i és elàstica, transformant-se en una lent més o menys convexa, segons la distància a què es troba el subjecte o l’objecte. A continuació es troba la cavitat posterior, plena d’una substància gelatinosa, tova, transparent, anomenada cos vitri. Al fons, cobrint per dins el pla posterior del globus, la retina, constituïda per teixit nerviós amb milions de neurones fotoreceptores, bastons i cons, que mitjançant el nervi òptic transmeten imatges al cervell.

COM FUNCIONA L’ULL

Quan obrim les parpelles, automàticament la pupil·la s’obre o es tanca d’acord amb la quantitat de llum que rep. La imatge passa pel cristal·lí i es projecta en el pla esfèric de la retina. Les neurones fotoreceptores de la retina en rebre la imatge, generen milions d’impulsos que transmeten al cervell. El cervell ens diu aleshores què veiem, el color, la mida, la forma, la distància...

QUAN L’ULL NO FUNCIONA

Quan l’ull no funciona es produeix la ceguesa, que pot ser de naixement o bé adquirida per alguna malaltia o accident. Entre les causes de la ceguesa de naixement hi ha l’oftàlmia o conjuntivitis purulenta del nadó, encomanada per blennorràgia de la mare. El terme conjuntivitis significa en aquest cas, infecció molt greu de la conjuntiva, un tel molt delicat que cobreix la part interior de la parpella i la part frontal del globus ocular. Un tractament mèdic adequat, des del moment de nàixer la criatura, pot resoldre a temps aquesta greu malaltia. La ceguesa també pot ser deguda a altres causa, com la conjuntivitis crònica, que és dóna en països pobres, mal alimentats i mancats d’higiene. Una altra causa pot ser per atròfia del nervi ocular o per malalties del globus ocular, com per exemple la miopia o glaucoma, o bé per algun altre tipus d’infeccions, com les inflamacions del ronyó, una quantitat elevada i permanent de sucre a la sang (diabetis), per enduriment del teixit conjuntin de l’escleròtica (esclerosi), a part dels accidents de treball o de circulació que també ens poden afectar l’ull.

QUÈ PASSA AMB ELS CECS?

Que moltes persones que són cegues i treballen. És pot dur una vida completament normal i ser cec, perquè hi ha mitjans per suplir el sentit de la vista, com per exemple, acompanyar-se d’un gos-guia. Els cecs llegeixen llibres amb el sistema d’escriptura en relleu inventat pel cec Louis Braille l’any 1852

El cec exercita i augmenta la sensibilitat dels altres sentits, l’oïda, el gust, l’olfacte i el tacte, particularment aquests dos últims, fins a extrems insospitats. Per això, el cec identifica de seguida tots els sorolls, les passes de cada persona, el cop d’una porta en tancar-la i qui l’ha tancada; és capaç de calcular distàncies, trajectes, obstacles, de viure, pràcticament, com si no fos cec.

“BANCS D’ULLS”

Els avenços de la medicina i de la cirurgia resolen cada dia més i millor, les malalties de la vista. El despreniment de retina o el transplantament de còrnia, per exemple, són intervencions que no presenten cap perill i donen bon resultat. En algunes clíniques i hospitals existeixen “bancs d’ulls” perquè qualsevol persona pugui “deixar” en vida, els seus ulls, perquè quan mori, siguin utilitzats per a trasplantar a un malalt, alguna part de l’òrgan de la vista.

DOS ULLS PER TOTA LA VIDA

A part de les infeccions més menys greus relacionades amb la ceguesa, la vista pot tenir nombroses alteracions de tipus òptic que es poden resoldre amb ulleres graduades. Això passa amb la miopia, o vista cura; la presbícia, o vista cansada, l’estrabisme o mirada guerxa, etc. En qualsevol cas, sempre que tinguem algun símptoma anormal hem de consultar l’oculista. Només tenim dos ulls, i són per tota la vida!